à‰s poc conegut que la novel·la Tirant lo Blanc(h), que el senyor Aranda s”ha encarregat de destrossar, tot i estar protagonitzada per un cavaller de Bretanya i transcórrer a llocs llunyans de la pà tria del seu autor com Anglaterra, el nord d”à€frica o Constatinoble, parla en un fragment de la ciutat de València.
Al Capítol CCCXXX llegim, per un costat, una descripció força curiosa de la nostra ciutat i les seues gents (i de les seues dones), i per una altra, una profecia, poc coneguda per al gran públic, molt inquietant.
“E lo dit frare era natural d”Espanya la baixa, d”una ciutat qui es nomenada Valencia, la qual dita ciutat fon edificada en pròspera fortuna d”esser molt pomposa e de molt valentissims cavallers poblada, e de tots bens fructífera; exceptat especies, de totes les altres coses molt abundosa, d”on se traen més mercaderies que de ciutat que en tot lo mon sia. La gent qui es d”allí natural, molt bona e pacífica e de bona conversació; les dones d”allí naturals son molt femenils, no molt belles, mas de molt bona gracia e més atractives que totes les restants del mon; car ab lo llur agraciat gest e ab la bella eloqüencia encativen los homens.
I a continuació seguix la profecia:
“Aquesta noble ciutat vendrà per temps en gran decaïment per la molta maldat qui en los habitadors d”aquella serà . D”açò serà causa com serà poblada de moltes nacions de gents, que com se seran mesclats, la llavor que eixirà serà tan malvada que lo fill no fiarà del pare, ni lo pare del fill, ni lo germà del germà . Tres congoixes ha de sostenir aquella noble ciutat, segons recita Elies: la primera de jueus, la segona de moros, la terça de crestians qui no venen de natura, qui per causa d”ells rebrà gran dan e destrucció. Encara diu més, que la causa per què es tan fructífera aquella regió e tan temprada si és que com l”espera del sol dona en paraís terrenal, que reverbera en la ciutat e regne de Valencia perquè li està de dret en dret; e d”ací li ve tot lo bé que té.”
Casualmente (o no?), hoy el periódico Levante-EMV dedica un artículo que destaca en portada así como su editorial, a hablar de lo que en este blog hemos calificado como “El ocaso de la clase media”. Os pongo los enlaces:
Noticia para adictos a la red. Hasta hace unos días sólo podíamos acceder a las imágenes por satélite de maps.google.com, pero ahora al fin podemos consultar mapas, imágenes por satélite, e híbrido de estos dos conceptos en maps.google.es. ¡Ya tenemos Google maps autóctono! (Bueno, vale, casi.) Este servicio es ideal para localizar lugares en nuestra ciudad, en el área metropolitana, en la Comunidad Valencia… bueno, y en todo el resto de nuestro “ente plurinacional”. Calles con sentido de circulación, puntos de interés, paradas de metro… En ValenciaMania.net os retamos a que hagáis una estimación de la fecha en que fueron hechas las fotos por satélite.
Gloogle España anuncia el servicio como “en fase beta”. Con el tiempo irán madurando los servicio más prácticos, como el manido trazado de ruta, que ya he probado con éxito. También es especialmente interesante el de señalización de puntos de interés.
Más de un año es lo que llevan aguantando los vecinos las obras del gran parking de la calle Severo Ochoa de Valencia. Trabajo cerca de este lugar y por estas obras hace mucho que tengo que variar mi recorrido con el coche. De vez en cuando (meses) pienso: “todavía está esto así…” El otro día no pude resistir la tentación. Paré mi coche y cogí mi nueva cámara digital. Abril 2006:
Además del ruido, quienes están sufriendo también estas obras son todos los alumnos y profesorado del colegio San José de Calasanz. Podéis ver la puerta principal del colegio en la última foto. (…) Lo cierto es que in situ son bastante impresionantes las dimensiones del agujero. Os recuerdo que la calle Severo Ochoa es una perpendicular a Blasco Ibáñez y Micer Mascó. También os adjunto unos enlaces que por estas fechas he encontrado “gloogleando” por ahí:
“E per això, és digna cosa que la ciutat que és cap de tot aquest regne haja per nom València, que aitant vol dir ciutat que val, ha valgut e valdrà ab l”ajuda de Déu fins a la fi del món”
(Part de la dedicatòria del llibre “El regiment de la cosa pública” de Francesc Eiximenis als jurats de València, segle XIV)
Des dels anys 60, la possible existència o no d’una burgesia valenciana (que per definició hauria de residir en la capital del Regne-País), ha fet córrer rius de tinta entre els nostres historiadors (que si no hi ha hagut, que si no ha fet el paper que li tocava, que si és diferent d’altres, etc.)
Jo, que mai he compartit la visió maniquea de vore l’estructura social a soles com la pugna burgesia-proletariat (al final, una simplificació del complex pensament de Marx), sempre he pensat que si havia una classe social motor de la història, esta era la classe mitjana. Explique esta opinió, els arguments de la qual no venen al cas (a certs amics vols els he explicat en alguna ocasió), per a què s’entenga la gravetat que té per a mi el que està passant a València. Un sociòleg diria que es tracta d”una “segregació espacial residencial”, en este cas, fruït de l “especul·lació.
Anem a fer un xicotet exercici, però molt grà fic, que ha estat l’origen d’este post.
Per simple estadística, a l”igual que qui vos escriu, haureu crescut al si de famílies de la classe mitjana de la nostra ciutat, així com, en general, les vostres amistats també ho seran (si algu residix al carrer Colon o en Santa Bà rbara, que no siga llegint), i pel fet que esteu llegint un Blog a internet dedicat a la informació i reflexió sobre la ciutat de València, la majoria de vosaltres sereu estudiants, tècnics superiors o llicenciats. Per tant, membres presents o futurs de la classe mitjana a tots els efectes.
I si com jo teniu entre 25 i 35 anys, segurament, a l’igual que els vostres amics, coneguts i saludats, estareu pensant en buscar casa per emancipar-vos d’una vegada per totes o formareu part del reduït grup d’esta franja d’edat que ja l’he trobada.
Molt bé, doncs m’agradaria que pensareu quanta gent coneixeu de la nostra edat que complisca les següents condicions:
a) Viu a la ciutat de València però no amb els seus pares.
b) No viu o sap que no viurà en un pis de la família.
c) No viu o no té previst viure de lloguer.
Jo vaig fer el cà lcul, i de totes les persones/parelles que conec juntament amb Sibil·la, només hi ha tres que complisquen totes les anteriors condicions, per dir-ho clarament, que s’han pogut comprar un pis a València.
(Imatge: Projecte de complexe residencial que FBEX projecta al solar on enguany s”ha plantat la Falla Nou Campanar. Es ven ja moblat per un dissenyador)
A tall d’exemple, en el meu cas:
a) Que s’hagen anat a viure fóra de la ciutat (i no a unifamiliars): 3 Valterna, 2 Mislata, 2 Paiporta, 2 Benimà met (que tot i que administrativament ho siga, ja m’enteneu), i molta gent que no ho descarta.
b) Que visquen en un pis d’origen familiar, quatre persones i dos més en un futur
c) Que visquen de lloguer, una bona colla i uns quants més próximament, però pocs d’ells que visquen en parella.
La conclusió és clara. L’evolució del mercat de la vivenda a la nostra ciutat, amb la prà ctica total desaparició de les VPO (que en l’època dels nostres pares eren la majoria, amb més metros i més asequibles), la construcció d’edificis amb predomini de qualitats de luxe o semiluxe, la pujada increïble dels preus tant de nous com de segona mà i la transformació dels pisos de bé de consum en bé d’inversió, està portant a la no regeneració de la classe mitjana a València.
Un pis de 100 metros, 3 habitacions i un garatge (una tipologia familiar standard), nou o de segona mà és actualment un luxe a la nostra ciutat per a una parella amb ingressos mitjans. Per primera volta, des de la Guerra Civil, potser a València hi haurà una generació que visca pitjor que els seus pares.
à‰s a dir, si les coses no canvien, el futur ens depara una ciutat en gran part buïda, però no per la terciarització (conversió de pisos en oficines, que només passa a Ciutat Vella i a l’Eixample i Extramurs) i molt polaritzada (en dos extrems), on viurà gent de classe alta i gent humil (en gran part immigrant). La classe mitjana només estarà representada per la generació dels nostres pares (i alguns germans majors), que seran jubilats, i per aquells que hagen tingut la sort d’heretar casa a la ciutat.
Per als que coneixeu Nova York (jo no, però hem vist tant de cine…), és com si només hi haguera Manhattan per un costat, i el Bronx per l’altre, sense Queens, ni Brooklyn…
No vull descriure cap “distopia” (el contrari de utopia a l’estil de “Un món feliç” de Huxley, el “1984” d’Orwell o determinades pel·lícules de ciència ficció) però una València sense classe mitjana resident serà una ciutat social, econòmica i políticament molt inestable i conflictiva. S”asemblarà a l’escenari d’un grandiós teatre (com l’Scala de Milà ), on només hi hauran actors (la gran classe mitjana de professionals, tècnics i autònoms) que entraran i eixiran d’escena, llotges (“palcos”) i “galliner”, però que tindrà tot el pati de butaques buït.
Siempre es una buena noticia que se rueden películas en una ciudad, porque contribuye a proyectar su imagen en el exterior y ofrece algo de trabajo al sector audiovisual local, pero preferiríamos que además de películas de humor, se rodaran otras que reforzaran el carácter urbano y moderno de Valencia. Recordemos que parte de las escenas de “Mortadelo y Filemón” también se rodaron en el barrio del Carmen.
En este sentido, más interesantes me parecen los numerosos spots publicitarios que se han rodado en la Ciutat de les Arts, e incluso, los de “Nuevo Centro”, aunque su difusión quede limitada al ámbito autonómico. Recientemente también se han de destacar ciertos gags de la innovadora serie “Autoindefinits”.
A ello hay que añadir algunas producciones que, por exigencias de la historia (”Tranvia a la Malvarrosa” o “Los Borgia”), transcurren en nuestra ciudad y alguna que otra “TV movie” de la cuota del Canal 9 en la FORTA (la federación de las televisiones autonómicas).
Excepto por los citados spots y alguna TV Movie (películas exclusivamente para televisión) que se puede salvar (obviamente no las de lágrima fácil), se trata de un aspecto muy positivo para realizar el tránsito de “ciudad grande” a “gran ciudad”, en el que al Ayuntamiento aún le queda mucho por trabajar. Creo recordar que se había creado un organismo municipal, Plató Valencia, para esta cuestión, pero desconozco si finalmente se le ha dotado de contenido (presupuesto, personal y objectivos).
Leemos hoy en el periódico que el European Cities Monitor de 2005, un estudio anual de la consultora Cushman & Wakefield, considera que Valencia (junto con Bucarest) es una firme candidata a entrar el top 30 de las grandes ciudades europeas.
Como dijo alguien una vez, una cosa es ser una “ciutat gran” (que estadísticamente ya somos) y otra muy diferente una “gran ciutat”, que es precisamente lo que este estudio mesura. Vale la pena echar un vistazo a los indicadores que incluye y a la posición de Valencia en ellos.
Fa tres semanetes que m’he mudat del barri de campanar al districte d’extramurs de Valencia. Encara que lo verdaderament sucos està sent la convivencia, potser que lo interessant i que importe als llectors de ValenciaMania.net siguen les meues impressions del barri. Aixina que vaig a desfogar-me en dos o tres carencies, i alçar algunes virtuts. (Tranquils, que seran unes linies inocents i inocues.)
En termes generals, estic prou content de lo que oferixen els carrers que envolten ma casa. Segur que sabeu be que Calixte III i Joan Llorens estan plens de locals d’oci nocturn. Per a molts serà una sort tindre a l’abast tanta festa, per a mi… afortunadament no estic molt propet d’eixe contexte, i puc descansar be per la nit. Per lo mati tot està més tranquil, i podem passejar cap al supermercat que vullgam triar, que n’hi han de tota classe, i trobar tambe tendes de tot a 1 euro, fruiteries, estafeta de correus, polideportius municipals (de lux), coleges i instituts, i escoles diverses… Estem pagats en servicis. Per a trobar un “bon jardi” sí que tinc que fer més cames: anar fins al parc oest, cap al riu Turia, o més al centre, els jardins de l’hospital.
ÂżMes coses bones? No cal agarrar el coche per a anar al centre; aixo sí que s’agraix! La situacio estrategica del barrri es molt bona, i les comunicacions son més que aceptables. Pots eixir a una de les arteries de la ciutat per a creuar-la sancera casi sensei dificultat. Dic “casi” perque els veins estem d’acort en que tenim un chicotet problema de trafic dins del barri… sobre tot en moments puntuals del dia (i la nit, i la nit!!).
Aniré comentant-vos segons vaja acumulant vivencies, descubrint coses bones, i tambe problemes en este barri, en el que estare algo més d’un any.
No sé a cuántos lectores de ValenciaMania.net les gustarán las cometas… Hace muchos años ya que un servidor flipaba en la playa de Gandía viendo las maravillas que algunos conseguían con sus cometas. De vez en cuando en Valencia uno tiene la oportunidad de ver un espectáculo similar, y pronto, el fin de semana del 22 y 23 de abril, se celebra en la playa dela Malvarrosa el 9Âş Festival Internacional de Cometas, cuya web oficial os invitamos a visitar para informaros de todos los pormenores organizativos. Será, sin duda, algo bien bonito de ver y disfrutar con la familia. Os recomiendo que os déis un paseo por la la playa ese fin de semana.
Aixina que vaig a desfogar-me en dos o tres carencies, i alçar algunes virtuts. (Tranquils, que seran unes linies inocents i inocues.)
