Els usos del patrimoni històric
31 Octubre 2006Hi ha una tendència prou arrelada en la nostra societat, d”evitar donar-li a determinats elements del patrimoni històric un destí purament museístic. En canvi, sempre s”intenta reaprofitar els monuments per a una altra finalitat, més enllà de la cultural que a priori els correspon.
Els últims exemples són la Presó Model i els edificis de l”Exposició de 1909 (com ara l”antiga Tabacalera), situats vora l”Albereda.
A la Presó Model, la Generalitat vol construir unes quantes torres d”edificis per a centralitzar una sèrie de conselleries i organismes públics ara dispersos i que es troben en oficines de lloguer (”Complexe Administratiu 9 d”octubre”). Ho vol fer en els patis del recinte penitenciari, eliminant el mur que el rodeja. Sembla que l”edifici històric es dedicaria a dotacions públiques o inclús a alguna “part noble” de les conselleries. S”ha creat una plataforma anomenada “Recuperem la Model” que s”oposa al projecte perquè entén que construir diversos edificis d”unes 10 altures annexos a la presó desnaturalitza el conjunt arquitectònic, i perquè tal concentració en un únic lloc de milers de treballadors públics implicaria un colapse dels transports i de les pròpies dotacions públiques previstes per al barri. Les seues reivindicacions han estat parcialment recolzades pel Consell Valencià de Cultura que ha demanat una reducció en les altures dels edificis.
Per altra banda, els edificis de l”Exposició poc a poc ha anat sent adquirits o permutats per l”Ajuntament de València i reutilitzats per a fins diversos. El darrer cas ha estat l”edifici de Tabacalera, propietat de l”empresa constructora Ballester, a canvi del qual, l”Ajuntament li permutarà l”edifici municipal de la plaça d”Amèrica (eixa enorme torre que hi ha al cantó esquerre mirant cap al riu des de Navarro Reverter) i a més autoritzarà que a una part del conjunt de l”antiga fà brica, l”esmentada empresa puga edificar. El destí de Tabacalera no seria una altre que allotjar la multitud d”oficines municipals que no es troben dins de l”Ajuntament vell. I això inclou tant les del”edifici de la Plaça d”Amèrica com les de l”Ajuntament conegut com “nou”, que de forma sorprenent la corporació municipal considera poc prà ctic i pretén també vendre. També ha sorgit la corresponent plataforma que s”oposa al projecte, tot i que en aquest cas està composada majorità riament per professors universitaris, veïns de la zona, i compta amb el suport del grup municipal del PSOE, que sobretot no veu clar que l”Ajuntament isca guanyant en euros amb l”operació.
Comente tot açò, a banda de les polèmiques qüestions econòmiques o veïnals que puguen sucitar, perquè em crida l”atenció el fet que com que a estos dos elements patrimonials se”ls ha trobat un ús administratiu per part de la Generalitat i l”Ajuntament, s”ha posat un gran esforç i interés en adquirir-los i recuperar-los, mentre per contra, multitud de palaus, alqueries, històriques fà briques, etc. de la nostra ciutat resten totalment abandonats, deteriorant-se poc a poc. Potser, aquells moviments que defensen el patrimoni històric haurien d”anar pensant que la millor mesura per a què es rehabiliten és proposar-li a alguna administració pública la conveniència de fixar la seu d”un departament o organisme autonòm de la mateixa. No penseu?