vlcblog

El Padró Municipal de 2006 ha consolidat la xifra de 805.304 habitants per a la ciutat de València (s”han guanyat vora 9.000 habitants en un any, després d”haver-se trencat recentment l”estancament dels anys 90), i ha anul·lat (almenys per ara) un dels mites “clà ssics” del que podem anomenar la “valenciania”. Eixe sentiment sincer però en el fons provincià , que molts dels nostres conveïns practiquen perquè era l”únic que fins fa prà cticament 30 anys ens deixaven tindre. M”estic referint a la disputa amb Sevilla per ser “la tercera capital de España”, com se solia dir. A conseqüència de la immigració derivada del dinamisme de la nostra actual economia “turistico-immobilià ria” (recordem l”èxode metropolità ), Sevilla ha quedat a uns 100.000 habitants de diferència amb la nostra ciutat, i este recurrent “fantasma” sembla haver sigut allunyat.

El cas és que jo sempre he pensat que este pressumpte “perill” era més fictici que real, perquè, com hui en dia tot el món té clar, per un costat, volum de població i importà ncia d”una ciutat no són conceptes necessà riament equivalents, i per un altre, en l”actualitat el que té lògica és parlar d”à rees metropolitanes i no dels arcaics termes municipals de la ciutat central de la mateixa (Què és més “València”? Mislata o Pinedo?). Vull dir, que València, és i continua sent una ciutat més important que Sevilla, i això a pesar de les grans diferències en població i territori entre les comunitats de les quals són capital (4.800.000 de valencians per uns 8.000.000 d”andalusos, Comunitat Valenciana 23.000 km2 i Andalusia puff!!)

Però esta incursió en la importà ncia “real” de les metropolis es torna en contra respecte de València, ja que a pesar de la població, de l”à rea metropolitana o del dinamisme econòmic, social, cultural, etc. hi ha una dimensió que és al final la que determina la importà ncia de les ciutats. La seua imatge, la percepció que d”ella es té tant de portes endins com cap en fóra. Per este motiu, i com en alguna ocasió hem comentat ací, ens sorprenem com algunes grans ciutats europees, que a priori ens semblem de “primera línia,” tenen una dimensió més menuda que València. I este també és el motiu pel qual, en el conjunt d”Espanya (a Europa crec que ha començat a canviar tot i que siga a causa del turisme “low cost” atret a colp de talonari i “calatraves”), no és té en general la percepció de què València és la “tercera en discòrdia” entre Madrid i Barcelona. Una posició que ens correspon, perquè estem igual de distanciats en quant a magnitud de la “villa y corte” i de la “ciutat comtal” per baix, com ho estem per dalt respecte de Sevilla, Saragossa, Mà laga, Bilbao, etc.

Però per desgrà cia, la gent de la resta d”Espanya no té eixa imatge sobre València (la qual cosa es pot vore fà cilment als mitjans de comunicació), i en part jo crec que quan en els últims temps estan venint com a turistes, se sorprenen més encara amb la ciutat. En fi, 300 anys com a capital de provincia no es poden esborrar de colp.

This entry was posted on Thursday, January 4th, 2007 at 19:10 and is filed under Sociedad.