vlcblog

Sense dubte, una de les asignatures pendents de l”economia valenciana és el tema bancari. Un à mbit que els experts consideren clau en el progrés d”una societat, al redistribuir els excedents de capital entre els diferents sectors econòmics fent l”economia d”un territori més eficient.

Al marge de les dos principals caixes d”estalvi, Bancaixa i la CAM, que tot i que cada volta més fan operacions com si foren bancs (com és possible que una caixa d”estalvis tinga un servici de banca personal com FIDENZIS?), en la prà ctica actuen com si foren instituts de finances de la Generalitat, només ens resta el Banc de València com a entitat financera autòctona (la qual cosa és important, si pensem que els diners dels valencians al BBVA o al Santander no tenen perquè s”invertir-se principalment a València ni la seua activitat paga impostos ací).

L”emblemà tic i centenari banc del carrer Pintor Sorolla, actualment està controlat per Bancaixa, la qual ostenta al voltant d”un 38 % de les seues accions (tot i no ser més del 50 %, una societat mercantil que cotitza en Borsa es pot controlar amb molt menys capital que eixa quantitat). El problema és que el Banco de España considera que no és acceptable que les caixes d”estalvi participen en l”accionariat de bancs fins el punt de controlar-los, ja que això implica pervertir la seua raó de ser (les caixes són entitats “socials” i per això un banc no pot adquirir una caixa). Per este motiu, poc a poc les diferents caixes d”estalvi han anat venent les seues participacions bancà ries com ha ocorregut a Galicia, el País Basc, etc. i com les últimes setmanes ha fet La Caixa amb el Banc de Sabadell.

Per tant, ens trobem amb què Bancaixa ha de “desfer-se”n” a curt/mitjà termini del Banc de València, i per un altre costat, amb què comencen a haver rumors de què el quart banc del país, el Banc de Sabadell (que ja s”ha “engolit” quatre o cinc entitats més menudes, l”última, el Banco Atlà ntico), estaria interessat en adquirir-lo. Algunes fonts com el diari econòmic del grup de Levante-EMV, “El Boletín”, en els seus dos últims números parla d”esta possibilitat com a molt probable, ja que afirmen que entre Bancaixa i el Banc de Sabadell hi han molt bones relacions .

El Banc de València, encara que va ser fundat per “forasters” (em sembla que empresaris asturians amb interesos a València) ben prompte va ser adquirit i dirigit per algunes de les famílies més interessants de la burgesia valenciana, per la seua modernitat i carà cter emprenedor (els Noguera, Ignasi Villalonga, Joaquim Reig, etc.), que lluny de centrar-se en les inversions fà cils a les que tot el món destinava els seus capitals (que a València ha sigut l”agricultura, i especialment la taronja, durant bona part de la primera meitat del segle XX), van intentar crear riquesa en el món de les finances, els hidrocarburs, la indústria, etc.

I van estar a punt de conseguir-ho, però com tantes ocasions en la història valenciana, no fou possible. Poca gent sap que el Banc de València adquirí el Banco Central (sí eixe que després formaria part del Banco Santander Central Hispano) en una operació que el convertí en una de les principals entitats bancà ries de la seua època (postguerra), i que, ací ve el més important per a la nostra ciutat, podria haver fet de València el que es coneix en terminologia econòmica com “una plaça financera”, tal i com ho és Bilbao grà cies als seus bancs: Bilbao i Biscaia (mireu la diferència dels indexs de les borses de València i Bilbao i entendreu que implica això). Per a fer-ho, només calia que l”entitat resultant fixara la seua seu a València i actuara des d”ací. Però per motius que desconeixem (provincianisme o alguna raó econòmica?), el domicili social s”establí a Madrid i es va actuar com si haguera estat el Banco Central el que havia absorvit al de València, i no al revés, com així fou. Unes dècades després, el Banc entrà en crisi, i fou adquirit per Bancaixa, la qual no ha sabut donar-li l”impuls i la modernització necessà ries per a fer-lo més competitiu (per molt que en la borsa les seues accions estiguen molt altes, el seu sistema d”accés per internet no està al nivell que el del mateix Bancaixa, p.ex.).

Una possible transmissió del Banc de València per part de Bancaixa no té perquè implicar la seua desaparició, però seria clar que el mateix perdria la seua autonomia. Les opcions són diverses:

- Fusió de noms i estructures (tot i que això potser només en una primera fase transitòria): Casos del BBVA o del BSCH . Banc de Sabadell-València?

- Manteniment dels noms i estructures però direcció comuna: Banc de València i Banc de Sabadell presidits per Josep Oliu.

- Dissolució dins del banc adquirent, pèrdua del nom i integració en la seua estructura: El Banc de Sabadell convertiria les seues oficines i empleats (inclòs l”edifici de Pintor Sorolla) en oficines i personal propi.

Coincidim amb Cruz Sierra, director de “El Boletín”, en què l”empresariat valencià ha de superar el seu individualisme tradicional i que el seu sector més emprenedor i potent hauria d”adquirir el Banc de València arribat el cas que Bancaixa el posara a la venda, en un traspà s de la propietat ordenat i favorable als interesos valencians (com ha fet La Caixa amb el Sabadell).
Del contrari, si l”únic banc valencià que queda (el de Castelló desaparegué fa dècades i el d”Alacant el comprà Argentà ria fa uns anys), fóra adquirit per un banc no valencià (ja siga el Sabadell, el Popular o qualsevol altre), estaríem assistint a una altre fracà s de la nostra ciutat en la seua responsabilitat com a capital del poble valencià , però també, en la seua voluntat de gran ciutat.

Textos i imatges de la història del Banc de València

This entry was posted on Thursday, January 11th, 2007 at 17:09 and is filed under Economía.